Fitoteràpia i Salut natural

Hi ha 21 productes
Fitoteràpia i Salut natural

Fitoteràpia i Salut natural

La fitoteràpia és l'estudi de l'ús d'extractes d'origen natural que s’utilitzen com a teràpies o agents promotors de la salut. Els extractes de les plantes medicinals i els derivats s’utilitzen amb finalitats terapèutiques des de l’antiguitat. Els efectes preventius i pal·liatius que tenen sobre el cos humà es fan servir per al tractament natural de diferents patologies. Però encara que els principis actius i els extractes de les plantes constitueixin un remei...
Més

productes per pàgina:

productes per pàgina:

Fitoteràpia i Salut natural

  • q Àcids grassos essencials

    Els olis o les grasses que ingerim determinen l’equilibri de la membrana cel·lular. Per això, és important de tenir en compte la influència de la dieta sobre aquest equilibri. La fluïdesa és la propietat particular de la membrana citoplasmàtica, i està lligada a la presència d’àcids grassos molt insaturats, en particular els dos àcids grassos que conté l’oli del peix, l’EPA i el DHA.
    Així doncs, tots tenim la necessitat de trobar en la nostra dieta, àcids grassos insaturats, també anomenats essencials, que són aquells que constitueixen els compostos biològics de les famílies omega 3 i omega 6. Els olis de salmó, sardina, cavalla, anxova, i els olis de lli i borratja, juntament amb la vitamina E, com a antioxidant, poden aportar a l’organisme, en proporcions equilibrades, els àcids grassos essencials omega 3 i omega 6, ambdós implicats en múltiples regulacions fisiològiques.

  • q Aminoàcids

    Els aminoàcids són el component bàsic de les proteïnes. Per a l’obtenció dels aminoàcids, les proteïnes del sèrum es descomponen amb l’ajuda dels enzims (proteasa) i, mitjançant la hidròlisi, l’organisme els assimila amb més facilitat. Per tal que les proteïnes puguin ser utilitzades de manera correcta, es fa necessari que els vuit aminoàcids essencials estiguin presents en les proporcions adequades. La mancança d’un únic aminoàcid afebleix l’efecte dels restants. Els aminoàcids també es transformen en glucosa, de manera que juguen un paper important en el metabolisme energètic. Per això, un nivell baix d’aminoàcids es fa palès sovint en el cansament i en la pèrdua d’energia.

  • q Antioxidants i vitamines

    A causa de la reducció de la ració calòrica i a l’alimentació inadaptada (processos industrials, esgotament dels sòls, contaminacions diverses), avui en dia és impossible cobrir de manera satisfactòria les nostres necessitats en determinades vitamines i nutrients essencials. L’estrès, l’edat i alguns problemes d’assimilació són alguns dels factors afegits perquè ens resulti necessari restaurar l’equilibri biològic cel·lular. Així, les vitamines del grup B permeten una utilització energètica i anabòlica òptimes dels aliments. La vitamina A té un paper important en els mecanismes de la visió, mentre que la D és primordial en l’ossificació. La vitamina E o “vitamina de la fertilitat” posseeix un efecte protector sobre les membranes i el sistema cardiovascular, i d’aquí li ve l’acció antienvelliment. La vitamina C desenvolupa un paper important en la defensa i destoxicació de l’organisme i estimula la immunitat.

  • q Minerals i oligoelements

    Els oligoelements són minerals presents en molt poca quantitat en l’organisme. Malgrat aquesta petita dosificació, tenen molta importància a nivell fisiològic, de manera que la subcarència d’oligoelements contribueix a l’aparició de múltiples desordres biològics i disfuncions cel·lulars, cosa que pot donar peu al sorgiment de certes patologies. D’altra banda, alguns minerals i oligoelements com ara el Ferro, el Calci, el Magnesi, el Zenc, o el Seleni, entre altres, són indispensables per als diferents processos de creixement, cicatrització i mineralització. Les necessitats que en tenim augmenten amb situacions com l’embaràs, la lactància, les activitats intenses o les convalescències. El ferro és necessari per al desenvolupament dels teixits vitals, inclòs el cervell, i per transportar i emmagatzemar oxigen en l’hemoglobina i la mioglobina muscular. La deficiència del ferro és el trastorn nutricional més freqüent a nivell mundial.

  • q Benestar femení

    La regulació hormonal, tant en l’edat fèrtil com amb els símptomes de la menopausa, és una necessitat freqüent. Les regles doloroses, les dismenorrees amb dolors abdominals, les alteracions hormonals femenines vinculades a un àmbit d’hiperactivitat gonadal, són episodis que requereixen d’una aportació de benestar amb l’ajuda de productes naturals específics. Productes en els quals el comí, l’hisop o la farigola intervenen amb un efecte digestiu i antiespasmòdic; l’alquemil·la i l’aloc (Vitex agnus-castus), al seu torn, amb un resultat regulador de la circulació i modulador en les alteracions del cicle menstrual. També els trastorns de la cinquantena es toleren millor amb la contribució dels fitoestrogens, font provinent de certs vegetals amb estructura similar a la dels estrògens. A més, la natura ens ofereix una sèrie de plantes que ajuden a alleugerir les molèsties que acompanyen la menopausa.

  • q Depuratiu

    Podem depurar el cos de toxines acumulades i de diferents residus a través d’una estimulació dels distints emuntoris (òrgans o parts del cos que serveixen per evacuar o excretar). La pell és l’emuntori més extens. Quan suem l’organisme troba una manera eficaç de deslliurar-se de les toxines, alhora que es netegen els canals emprats en aquest procés. També podem efectuar una depuració general mitjançant els ronyons, amb diferents plantes i minerals que, associades entre si, col·laboren en la conservació i la millora del nostre estat de salut. Aquesta funció la compleixen plantes com ara la cua de cavall, el dent de lleó i la vara d’or (Solidago virgaurea). També per afavorir la depuració podem estimular el fetge amb plantes com el cardo marià, la carxofa, el boldo, entre altres, mitjançant una acció depuradora específica d’eliminació.

  • q Eliminador de grassa

    Trobar una solució per als constants canvis hormonals que es manifesten en les diverses fases de la vida de la dona pel que fa a l’excés de grassa, no és una tasca fàcil. La majoria de les dones, en un moment o altre de la vida, se senten fora de la seva línia i pes ideals. Sobretot a partir dels 30 anys que és quan comença a produir-se la caiguda del nivell dels estrògens. D’altra banda, la pèrdua de pes per mitjà d’una dieta hipocalòrica és la causa de l’ “efecte yo-yo”, és a dir, al final de la dieta es recupera el pes perdut en forma de massa grassa, atès que el cos ha adaptat el metabolisme activant sistemes de defensa per compensar el nou règim alimentari. La conjugació de diferents plantes (amb les corresponents hormones vegetals) i enzims, encaminada a regular el desequilibri hormonal, repercuteix en l’organisme amb la finalitat d’ubicar de manera encertada l’excés de grassa com ho feia abans dels 30 anys, i per tant, és una forma de perdre pes de manera gradual i molt natural.

  • q Funció articular

    Ens movem amb millor o pitjor flexibilitat segons l’estat de les nostres articulacions. Amb el pas dels anys podem perdre capacitat per regenerar teixit cartilaginós, i sovint succeeix que les diferent toxines que no troben una via de sortida convencional opten per dipositar-se en les articulacions. En aquest sentit, podem nodrir i regenerar el teixit en l’articulació, però abans és necessari afavorir la microcirculació i l’acció destoxicant (drenants depuratius). D’aquesta manera es reforça el teixit cartilaginós i la regeneració articular, mitjançant la mobilització de substàncies físicoquímiques orgàniques, necessàries per a un manteniment i equilibri permanent. La condroïtina, la glucosamina, el silici i altres complements com la cua de cavall o el te de Java (Orthosiphon stamineus) ens ajudaran en aquestes funcions.

  • q Funció digestiva i intestinal

    Quan estimulem les funcions hepatobiliars hi ha nombroses plantes que milloren el funcionament del sistema digestiu i que tenen algunes propietats complementàries interessants. Els principis actius amargs de la carxofa estimulen les secrecions digestives. El romaní, planta balsàmica emprada en els trastorns digestius, les inflors i les flatulències, també estimula les secrecions gàstriques. Les propietats depuradores i antibiòtiques, i les d’eliminació de toxines, de la bardana i el rave negre, respectivament. I no oblidem l’acció catalitzadora del zenc i el seleni, indispensable per al bon funcionament dels enzims, encarregats com estan aquests de transformar una substància en una altra.

  • q Funció hepàtica

    Hem de tenir present que el fetge és un dels principals emuntoris del cos humà i que, com a tal, ha de complir correctament amb diferents tasques. Per fer que això sigui possible hem de drenar i regenerar el fetge almenys dos cops a l’any. Com s’assegura en la tradició de la medicina xinesa, la primavera és una època molt adequada per activar el fetge, perquè és el temps en què la seva energia és més gran. En aquest sentit, la fitoteràpia pot donar-nos una ajuda valuosa. Per exemple. 1) El cardo marià i el desmodium protegeixen i regeneren la cèl·lula hepàtica. 2) La cúrcuma és una planta potencialment hepatoprotectora que protegeix al mateix temps la mucosa gàstrica (recordem que també és la planta que dóna el color groc al curri). D’altres plantes compleixen una funció similar.

  • q Funció renal

    Els ronyons juguen un paper molt important en la nostra salut. El ronyó és un òrgan de desintoxicació primordial per la funció d’eliminar productes de rebuig presents en la sang. Hi ha fitoformules preparades per tenir efectes beneficiosos sobre la funció renal. Contenen ingredients com l’extracte de Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) que és un bon tònic i és considerat un bon desinfectant de l’orina; el julivert (Petroselinum sativum) que millora la diüresi; les baies de ginebre per millorar la circulació sanguínia del ronyó; i la vara d’or (Solidago virgaurea) que elimina el sediment i actua com a tònic general per al ronyó, entre altres.

  • q Funció venosa i circulatòria

    Hem d’exercitar el cos, i en especial les cames, ja que només pel sol fet de caminar, amb la pressió plantar, afavorim la circulació de retorn tan important de cara al bon funcionament circulatori. En la fitoteràpia s’empren algunes plantes que ajuden a pal·liar les molèsties que comporta una mala circulació. Entre aquestes hi ha la vinya roja, el ruscus, el castanyer d’Índies, l’hamamelis, etc. També el resveratrol i les proantocianidines (OPC’s) (aquestes últimes bioflavonoides) que són substàncies vegetals que es troben en la pell i les llavors del raïm. Juntament amb el mirtil (nabiu), ric en antocianidines, ens asseguren un teixit capil·lar fort, reduint la permeabilitat i augmentant l’elasticitat dels vasos sanguinis.

  • q Funció visual

    Ens recordem de la nostra visió quan comencen a afectar-li canvis degeneratius que ens impedeixen de realitzar les tasques visuals més senzilles, i de fer-les de la manera que les fèiem fins arribat aquest punt. Per mantenir la salut ocular són fonamentals la luteïna, la zeaxantina i la antocianina que ens protegeixen de l’acció oxidant de la llum. Pigments vegetals que només obtindrem a través de la dieta, o bé mitjançant suplements enriquits que n’acompanyin els nutrients. Amb la ingesta de certes fruites i verdures, i amb quantitats elevades de vitamines dels grups B, C i E i alguns nutrients antioxidants, podem ajudar a mantenir una bona salut ocular, i al mateix temps, podem prevenir possibles alteracions en les estructures oculars.

  • q Vies respiratòries

    Quan arriba la tardor ens recordem dels inconvenients que ens ocasionen els refredats durant l’hivern. És convenient avançar-nos a aquest escenari i procurar-nos remeis naturals per prevenir o bé calmar els símptomes molestos i aconseguir, tanmateix, restablir la immunitat. Amb aquesta finalitat la fitoteràpia posa al nostre abast diferents presentacions: com ara la dròsera que és un excel·lent antitussigen, o el plantatge i la gemma d’avet per estimular l’excreció de la mucositat en les vies respiratòries; la farigola o la pròpoli que són veritables agents antibacterians; el saüc, un fidel amic de les vies respiratòries; i com a una valuosa companya tenim la vitamina C, en especial la que s’extreu dels fruits vermells.

  • q Olis essencials

    Els olis de l’aromateràpia són l’essència pura extreta de les plantes, de les quals en són ben conegudes les propietats terapèutiques en algunes malalties. Els olis essencials s’usen per mitjà de massatges, banys i inhalacions. La puresa d’aquests olis fa que no s’hagin d’aplicar a la pell de manera directa; convé diluir-los en un oli de massatge o en el xampú (màxim al 2%) evitant el contacte amb els ulls i les mucoses. Els olis essencials de cedre, de xiprer o de ginebre estimulen la microcirculació per facilitar l’eliminació de toxines i ajuden en caos de retenció de líquids. L’oli essencial de menta s’utilitza com a tònic per al fetge a més de com hipotèrmic en aplicacions locals. L’oli essencial d’aranja afavoreix l’eliminació de líquids, per la qual cosa s’utilitza en tractaments anticel·lulítics. El de trementina, per la seva banda, és un oxigenant cel·lular.